política
Dividits pel topall al lloguer
Mentre que ERC, Comuns, CUP i PSC defensen la bondat de la mesura ja en marxa, Junts +i el PP consideren que agreuja la falta d’oferta
Totes les formacions prometen la creació de milers de pisos socials en pocs anys i més ajuts contra l’emergència residencial
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha aconsellat a l’Estat espanyol que abans d’estendre el topall als preus de lloguer a la resta de comunitats autònomes –de moment, només ho ha posat en marxa Catalunya– avaluï “com abans millor” l’efecte que té sobre el mercat immobiliari. I ha advertit que “pot ser contraproduent”, d’acord amb experiències internacionals. En contra del que opina el 81% de la població, que segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) està d’acord amb la regulació dels preus, la reticència del FMI està en consonància amb el que defensa el sector immobiliari, que insisteix que la normativa crea inseguretat jurídica i que reduirà encara més l’oferta perquè molts propietaris optaran per vendre el seu pis. L’habitatge és, des de fa anys, un dels temes que més preocupen els catalans i, encara que de moment no està tenint un pes prioritari en la campanya electoral, els programes inclouen propostes, entre les quals hi ha la regulació dels preus de lloguer, amb els partits polaritzats. Ho defensen ERC, que ho ha impulsat des del govern, el PSC, els Comuns i la CUP, amb una proposta de regulació “més efectiva”, a més de l’expropiació dels pisos buits de la banca i de grans tenidors. En canvi, Junts + Puigdemont, PP i Aliança Catalana ho rebutgen.
ERC és el partit que més espai dedica al tema habitatge en el programa, presumint de les accions que ha dut a terme des del govern, entre les quals, a banda de la regulació dels preus del lloguer –“trencarem amb l’antic model neoliberal de foment de la propietat augmentant la protecció dels llogaters”, perquè “no té cap sentit que un lloguer sigui més car que una hipoteca”– i d’un nou decret sobre lloguers de temporada i habitacions pendent de ser convalidat pel Parlament i amb què s’han compromès només els Comuns i la CUP, hi ha l’impuls d’un pla per augmentar el parc de lloguer social en 10.000 habitatges per al 2026 i la promesa de destinar 1.200 milions per a polítiques d’habitatge.
Per a ERC, el tema competencial és important. Per això, igual que ja va fer quan el 2022 el TC va tombar la llei catalana de contenció dels preus del lloguer, en el programa promet aprovar la llei catalana d’arrendaments urbans que substitueixi la llei espanyola i garanteix “la defensa i el reforç de les competències pròpies i exclusives en habitatge de Catalunya davant de les invasions competencials de l’Estat espanyol”.
La reducció de les llistes d’espera en les taules d’emergència amb el compromís de “zero desnonaments” i un pacte nacional sobre habitatge “amb l’objectiu que l’habitatge sigui un dret fonamental” són altres propostes que també figuren en el programa d’altres partits, entre els quals el PSC. Els socialistes, que parlen d’habitatge dins de l’apartat d’agenda urbana, no s’estenen en el tema del topall, tot i que apunten que cal establir un “marc jurídic estable que ajudi a les inversions en habitatge assequible a mitjà i llarg termini”, i insisteixen més en la necessitat d’incrementar el parc públic, amb 4.000 habitatges anuals.
En Comú Sumar no només defensa el topall, sinó que promet “sancions per complir la llei” i afirma que obligaran els grans propietaris a posar alguns pisos en lloguers social o a llogar els pisos buits. “Si no ho fan, els sancionarem i ens quedarem els habitatges”, diuen.
Junts i PP, igual que Aliança Catalana, discrepen de la utilitat del topall als preus del lloguer. Però així com el PP, que assegura que “va ser una idea de Colau i és una idea fracassada”, i Aliança Catalana prometen directament derogar la normativa, Junts no ho diu en cap moment obertament. El partit de Puigdemont lamenta que, “malauradament, el debat polític a Catalunya ha girat al voltant del control dels preus del lloguer, una mesura que ha estat rebutjada per multitud d’estudis duts a terme en períodes i països diferents” i assegura que el control de preus “no només perjudica els propietaris, sinó que també té efectes contraproduents sobre la població de llogaters vulnerables que es pretén protegir”. Sí que proposa modificacions de manera indirecta, com ara la de “redefinir el concepte de gran tenidor en consonància amb els estàndards europeus”.
Igual que la resta de partits, Junts proposa crear pisos socials –1.500 anuals– i reservar un 30% d’habitatges per a menors de 35 anys i majors de 65, dos col·lectius per als quals tots proposen ajuts.
Alleugerir la càrrega per a les famílies
Un 40% de les famílies catalanes diuen que la despesa en habitatge va ser la càrrega més pesada el 2023, segons l’Enquesta de Condicions de Vida publicada per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Per això els partits proposen mesures per reduir aquesta càrrega. ERC, per exemple, assegura que impulsarà una sèrie de mesures per garantir que no s’hagi de destinar més del 30% dels ingressos a l’habitatge.
El PSC aposta per incrementar les ajudes públiques a la promoció d’habitatge de lloguer assequible a través de línies de finançament i per recuperar pisos ara en mans de la Sareb. Junts ofereix apostar per la col·laboració público-privada i proposa incentius fiscals als propietaris que els lloguin a col·lectius vulnerables i la figura de l’inspector d’habitatges, ja existent a Europa.
Per la seva part, els Comuns es comprometen a dedicar a habitatge 1 euro i mig de cada 100 euros del PIB i que 15 de cada 100 habitatges siguin públics.
