Política

Eloi Badia

Cap de llista dels Comuns a la circumscripció de Girona a les eleccions catalanes

“Cal invertir en transport públic perquè sigui efectiu”

“Crec que toca ara parlar del model de país. Ens toca avançar en molts àmbits en què en els últims anys no s’ha avançat”

“El turisme ha de fer un canvi radical: no necessitem més hotels sinó un pas endavant en les condicions laborals dels treballadors”

No és una fatalitat que tots els nostres pobles s’hagin de vendre al millor postor. Es pot canviar

Eloi Badia (Barcelona, 1982) és enginyer industrial. La cooperació internacional va ser la porta d’entrada a la política i la seva sensibilitat per la naturalesa neix de l’escoltisme. El 2015 va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Fa dos anys que resideix a Girona, d’on és la seva parella: “Em fa molta il·lusió implicar-me en el territori on creixerà el meu fill i poder-lo transformar.” Actualment és diputat al Congrés: “No és el mateix ritme que l’Ajuntament de Barcelona i he pogut conciliar més però és cert que les distàncies són importants.”

Els comuns van perdre l’escó per Girona al Parlament el 2017. Quines són les expectatives de cara al 12-M? Entenc que recuperar-lo en una demarcació complicada, històricament votant independentista.
Amb les eleccions generals tenim una molt bona referència: traiem un molt bon resultat, per tant hi ha gent que ens dona confiança. Creiem que les opcions hi són totes. El que m’estic trobant en aquesta campanya és que parlem de molts temes, com són l’habitatge, la mobilitat, la salut mental, l’escola... qüestions en què els comuns tenim molt a dir. Crec que toca ara parlar del model de país. En algunes coses estem molt enrere. No ens podem permetre baixar en educació, no desplegar les renovables, una situació de sequera perquè no hem fet la feina. Ara ens toca avançar en molts àmbits en què en els últims anys no s’ha avançat. Tenim una molt bona proposta. Som optimistes de cara al 12-M.
Per quines mesures concretes aposten quant a la mobilitat i el transport públic, una de les deficiències històriques de les comarques gironines?
Per una banda tenim la connexió del Tren Tram entre Olot, Banyoles i Olot i tota la volta a les Gavarres i estendre-ho a poblacions grans com ara Blanes i Lloret de Mar. També cal augmentar les freqüències fins a Portbou i al Pirineu. És una aposta molt decidida pel transport públic. Hi ha enquestes que xifren només amb un 6% els usuaris del transport públic. La xarxa no està ben dimensionada i no dona una resposta efectiva. És més ràpid i barat desplaçar-te en cotxe que en transport públic, que hauria de ser competitiu, i cal invertir-hi. I hem de tenir preus assimilables. Per desplaçar-nos de Girona a Olot paguem entre 6 i 7 euros i en canvi per desplaçar-nos per tota l’àrea metropolitana paguem 1,5 euros. Això no pot ser. També plantegem la integració tarifària de totes les comarques. En els debats electorals es parla molt de desdoblaments de carreteres però on realment calen avenços és en el transport públic. No hem situat bé les prioritats. Això no treu que s’hagi de millorar en carreteres però necessitem una xarxa de transport públic.
Quina és la posició dels comuns amb relació als projectes de parcs eòlics que hi ha a les comarques gironines?
Si mirem el consum que tenim a les comarques gironines i mirem la generació d’energies renovables, tan sols generem l’1% de l’energia que consumim. El nostre projecte central és desplegar 100 comunitats energètiques en tots els municipis que tinguin una mínima massa crítica i per tant això vol dir Generalitat, Ajuntaments i ciutadania, que tothom es pugui connectar a aquestes comunitats i que puguin fer autoconsum i rebaixar així el seu rebut. Caldrà complementar allà on toqui amb parcs eòlics o fotovoltaics. Aquí s’haurà d’estudiar cas a cas, el nivell d’impacte, de la biodiversitat, el nivell d’acceptació. Del parc eòlic marí sabem la proposta dels promotors. No sabem la del govern. Crec que en aquesta proposta és on hem d’incidir perquè hi hagi la mínima afectació a la biodiversitat i el màxim retorn als municipis. Per tant encara no podem valorar si aquest projecte encaixa o no encaixa. Si finalment veiem que el seu impacte no compensa, caldrà buscar altres ubicacions; tenim prou territori per saber-les trobar. Les 100 comunitats energètiques es poden posar en marxa en aquest proper mandat.
En plena crisi climàtica i en una demarcació que té el turisme com a motor econòmic, quin ha de ser el model turístic?
Penso que el turisme a comarques gironines ha de fer un canvi radical en l’aposta pels seus treballadors. Els empleats del sector turístic es veuen expulsats del municipi en el qual treballen. El model turístic intensiu també està molt relacionat amb el model escolar. S’ha de fer un canvi de model turístic que sigui just, responsable, de qualitat i que faci un pas endavant amb els seus treballadors i tingui un retorn en el municipi. En els municipis on no està garantit el dret a l’habitatge, no necessitem ni més hotels ni més habitatges d’ús turístic ni més lloguers de temporada. Per tant, fer un blindatge en l’habitatge per assegurar que els veïns que hi viuen hi puguin viure demà. I fer un pacte turístic per fer un pas endavant en les condicions laborals.
Desestructurar tota una estructura i refer-lo de nou?
El que ha desestructurat els municipis és el model turístic. Cal girar el mitjó. A Regencós hi ha una promoció de 50 habitatges a 700.000 euros cada un. Quines rendes de l’Empordà hi poden accedir? Això no és una política pública d’habitatge sinó generadora de desigualtats. No és una fatalitat que tots els nostres pobles s’hagin de vendre al millor postor, a fons d’inversió internacional. Això es pot canviar. No ha de ser el nostre futur. A Girona també està passant: no renoven els lloguers per convertir-los en habitatges turístics.
Com es pot revertir?
Creiem que en tres anys cal recuperar molt parc que està destinat a habitatge turístic i retornar-lo a la ciutadania amb un índex de preus regulats del lloguer. I aturar algunes barbaritats: s’han destinat 13 milions d’euros al nou Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. Portarà més turisme a un municipi que ja té problemes per accedir a l’habitatge i acabarà expulsant els veïns. Un milió d’euros és el pressupost de l’Ajuntament de Girona en habitatge. Tretze milions són 13 anys de política pública d’habitatge que no s’està fent per fer un museu. Potser cal canviar les prioritats i trobar solucions. No és només accedir a l’habitatge, sinó que hi destinem mitja nòmina. Ens està empobrint.
La llengua està en situació crítica. Què proposen?
El model actual d’integració lingüística és el que cal defensar, amenaçat pel PP i Vox. És un dels pilars. No només a l’escola, sinó també reforçar el pressupost en cultura. La llengua és crucial per a la cohesió social i per a la identitat. En el català, cap dubte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia